“En realitat, el mite grec s’equivoca. No va ser Orfeu qui va ensenyar la música als animals, si no al revés.”
Bernie Krause
La tercera aparició dels globus inspiracionals, fruit de la clausura de la trilogia pandèrica o pancabòrica, es produeix per invitació al magnífic festival Nits d’Aielo i Art.
Nits d’Aielo i Arts és un festival d’Art Sonor, que s’esdevé a Aielo de Malferit, poble de prop de 5000 habitants de la Vall d’Albaida. Neix el 1996 del ventre del músic, compositor, filòsof i artista sonor Llorenç Barber. Aquesta 24a Edició ha estat dirigida per l’etnomusicòloga, antropòloga i artista sonora Montserrat Palacios.
INSTAL·LACIÓ-ACCIÓ D’ARQUITECTURA EFÍMERA al CONVENT DE LES ARTS dins de la sessió 21 del cicle PARLEM CONTEMPORANI?
Concebuda com a tancament de la trilogia pandèrica o pancabòrica, iniciada en aquest mateix espai un any i mig enrere. Foren uns vestits creats ex-professo, fent físiques, visibles i paradoxalment palpables les mesures de distanciament social a que ens estàvem sotmetent. Va ser una passejada a l’aire lliure, reconeixent el món extrapantàllic, mirant-lo, mesurant-lo, recorrent-lo en romeria. Ara és una inspiració comunitària, poètica, catàrquica, gairebé ritual… i estrepitosa.
Fotos de l’Albert Ferré (close-up) i el Sergi Margalef (generals)
Els Polissons és un projecte performatiu-musical a vuit mans, quatre boques i altres coses, que s’esdevé entre els anys 2013 i 2016 a BCN. Fruit de la feliç trobada de quatre artistes transdisciplinaris, amb col·laboracions creuades anteriors, el grup proposa, a partir de la improvisació radical, una acció dinàmica de sonoritat amb instruments tradicionals tocats instintivament, comprovant la hipòtesi harmònica de la teoria del caos a la recerca de la biologia primordial.
Aquest projecte beu de fonts dadaistes amb precedents de treball en grups d’improvisació i investigació musical.
Els Polissons desagregats conreen tant la creació en directe com tècniques més elaborades del món de les arts visuals, literàries, escèniques i musicals:
Per cel·lebrar que la seva primera acció (TO BE OR NOT TO BE) ha estat seleccionada pel Festival Videolooking de l’Hospitalet:
Som formigues. We aren’t s
Identitats col·lectives.
Una nova reflexió de les formigues de l’AntÉs, aquest cop al voltant de la construcció de la identitat col·lectiva, i la seva implicació en la qüestió existencial.
New thoughts coming from the common ants’ troop. This time, about the collective identity making and its link to the existential item.
