Category Archives: Instal·lacions

by - 0 comments

Hilari(um)

Festival Land Art i instal·lacions efímeres de Cardedeu

Set… PLOPP DifrACCIÓ amb la MIREIA ZANTOP

[…] I ara és el moment que arribin a terra, a la terra de veritat, al camp. I es disseminin. Com les ones en i
amb què vivim […]

Fotografies del making of de la Marisol Hospido.

Sempre hem treballat en la cocreació i coproducció d’obres inèdites i úniques i originals, aquesta obra
té un inici i una narrativa pròpia que, segons el context, ha evolucionat i ha près diferents formes i
sentits, de manera que uns elements comuns s’han configurat o constel·lat en metàfores i
composicions canviants. La pròpia peça ens ha posat al davant el repte de totes les erres de la
sostenibilitat: per ser essent reutilitzada, reciclada, reformulada, reintegrada i resituada en el relat que
vol generar.

by - 0 comments

Nit de Museus 2024

dins del PARLEM CONTEMPORANI?

amb la MIREIA ZANTOP

Durant la nit de Museus 2024 es produeix el DESCENDIMENT DE LA/ES SET.

El projecte SET -iniciat a Girona l’any 23- fa escala a la sessió itinerant del PARLEM CONTEMPORANI?, el cicle d’arts visuals del Convent de les Arts d’Alcover. Les set gotes de vímet, nascudes per penjar sobre l’Onyar, en un context gairebé de ritual per la pluja, s’instal·len a les fornícules de la façana de l’església Nova d’Alcover. En paral·lel al seu descendiment per ser portades en processó fins al Convent, a les fornícules inferiors transcorre l’acció sonora de la Mireia Zantop: un paisatge sonor de diferents expressions de gotes d’aigua generades in situ i en directe.

by - 0 comments

R-cas, Perpinyà

amb la MIREIA ZANTOP

fotos: La Boîte Noire

Dins el context de la biennal d’art contemporani Festival R-CAS #7 -Rencontre de Créateurs Actuels et singulières- de Perpinyà, les nostres -diguem-ne- gotes segueixen el seu periple: Sant Pere de Ribes, Cuenca, València, Alcover, Mieres, Girona, Tarragona i ara Perpinyà.

Aquest cop, reconegut el lloc (una antiga nau industrial reconvertida en centre d’art: Acentmètresducentredumonde), les set gotes, set, s’organitzen de manera molt més compacta, molt més propera, formant un grup, apropant-se a l’escultura. No obren, ni creen paisatge si no que generen espai al seu voltant. Gotes que cauen en una espiral ascendent.

Convidats pel programa transfronterer de col·laboració entre el Festival Inund’Art de Girona i l’R-Cas de Perpinyà i amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull en el seu programa de recolzament als desplaçaments en l’àmbit de les arts visuals, el disseny i l’arquitecura.

by - 0 comments

re7

amb la MIREIA ZANTOP

El BUNKER, un espai de recerca i creació al voltant de l’acció artística de carrer, ens convida a reformular una instal·lació per formar part de la seva segona edició.

Les nostres SET gotes gironines peregrinen cap a Tarragona i s’instal·len penjades per entre les palmeres, vora el majestuós Balcó del Mediterrani. Passeig, gotes, palmeres i un mar blau lluminós, d’horitzó ben alt. Set, reSet o 7 o reset Oh Re Set, qui sap.

Presències en tot cas lleugeres i matèriques a l’espai públic obert; presències que afegeixen -o s’afegeixen a- una dimensió; possibles enformacions de l’informal; regals per l’esperit del vianant i l’estadà. Entre l’horitzontalitat afalagadora del Passeig, amb la seva projecció amplíssima i la pauta de verticals fosques i nues, de fanals i troncs de palmera, suren, ballen, interpel·len, són i no són aquesta mena d’éssers-no éssers en la seva organicitat seca. Uns sorollets de vímets sec bressolats al sol per la brisa mediterrània de finals de Primavera.

La Cia La Im-Perfecta hi dansa i passen coses.

by - 0 comments

7. gotAgota

amb la MIREIA ZANTOP

Dins i pel XVIIIè Festival INNUND’ART de Girona

Formalment, per una banda retem homenatge als grans ponts de les capitals fluvials europees, als ponts clàssics i orgullosos, celebrants del seu ser pont, del seu ser lloc. Amb una estructura ordenada, pautada, pausada, alentim el trànsit i suggerim estada.

Ressonen objectes en una dimensió lleugerament alterada, en una relació altra. El pont, la canya de pescar i la gota. Parlem d’aigua, d’estructura, de fragilitat i de límit; de la realitat flexible, de la submissió agònica. De l’element i de la seva expressió mínima, tan significant; de singularitat essencial i bellesa col·lectiva.

De l’actualitat i de la consciència nuvolosa viva, en accelerat redimensionat mutant i permutant, al fil se’ns hi enganxaran la sequera, l’escassetat i el canvi climàtic, i en penjarà l’artesania com a refugi de l’esperit en la tempesta de la producció massiva, desfermada i exorbitant amb la qual ens aboquem a l’ofec. Set.  

by - 0 comments

bóta de carnaval

Tarragona 2023

Antigament, a Tarragona, el gremi de boters oferia a la ciutat una gran bóta plena de vi per a la celebració del Carnaval.

Aquest element es va recuperar, convertint-se però en simbòlic, amb la instal·lació i crema de la Bóta monumental a la plaça de la Font, cap als anys ’80 del segle passat.

D’aleshores ençà, la sàtira ha guanyat terreny a la monumentalitat, i la proposta d’enguany podria ben ser la cirereta d’aquest procés.

Entre l’autoburla i el crit d’auxili, un cub oculta la pràctica totalitat de la bóta, excepte la part baixa, que està pintada en blanc i negre, amb un patró que tant  podria ser un codi binari com una expressió ètnica precal·ligràfica. Les quatre cares verticals del cub, negres, funcionen a nivell de comunicació com el món digital quotidià, canviant el desplaçament lateral del polze per la circumval·lació física d’un element totèmic, al bell mig d’un espai humà de 2000 anys.

Per si no n’hi hagués prou, els missatges que hi apareixen emulen els vels administratius amb que la societat contemporània està embolcallant l’existència crua, portant-nos a través de l’omnipresent interpel·lació de la publicitat, les instruccions, i la sacrosanta seguretat com a coartada a exactament enlloc, una mena d’autoretrat de la nostra ruqueria.

by - 0 comments

Nits d’Aielo i Arts

17, 18 i 19 de Juny del 2022

“En realitat, el mite grec s’equivoca. No va ser Orfeu qui va ensenyar la música als animals, si no al revés.” 

Bernie Krause

La tercera aparició dels globus inspiracionals, fruit de la clausura de la trilogia pandèrica o pancabòrica, es produeix per invitació al magnífic festival Nits d’Aielo i Art.

Nits d’Aielo i Arts és un festival d’Art Sonor, que s’esdevé a Aielo de Malferit, poble de prop de 5000 habitants de la Vall d’Albaida. Neix el 1996 del ventre del músic, compositor, filòsof i artista sonor Llorenç Barber. Aquesta 24a Edició ha estat dirigida per l’etnomusicòloga, antropòloga i artista sonora Montserrat Palacios.

by - 0 comments

INSPIRACIÓ

INSTAL·LACIÓ-ACCIÓ D’ARQUITECTURA EFÍMERA al CONVENT DE LES ARTS dins de la sessió 21 del cicle PARLEM CONTEMPORANI?

Concebuda com a tancament de la trilogia pandèrica o pancabòrica, iniciada en aquest mateix espai un any i mig enrere. Foren uns vestits creats ex-professo, fent físiques, visibles i paradoxalment palpables les mesures de distanciament social a que ens estàvem sotmetent. Va ser una passejada a l’aire lliure, reconeixent el món extrapantàllic, mirant-lo, mesurant-lo, recorrent-lo en romeria. Ara és una inspiració comunitària, poètica, catàrquica, gairebé ritual… i estrepitosa.

Fotos de l’Albert Ferré (close-up) i el Sergi Margalef (generals)

by - 0 comments

Ull viu! agulles

amb MIREIA ZANTOP

Dins del marc de la segona edició de MICROSCOPIES, un itinerari cultural de LandArt a l’anella verda de Manresa.

Responent al repte microscopista de fer visible l’invisible, retorcem el llenguatge. Plantats davant la majestuositat tel·lúrica del Montserrat, aquest indret quàntic que és bé i mal, lleuger i pesat, llunyà i proper i tou i dur, i alguns antònims simultanis més, des dels plans de la Torre Lluvià posem fil a l’agulla i parem compte, ull viu!

Seguint el fil de les agulles plantem una composició ressonant, una perspectiva significativa que conviu amb les altres, poètiques,  estètiques,  presents.

Observem el fet petit (des d’aquí). Construint, com dibuixant, mirem, coneixem i potser reconeixem. Reconeixem la pulsió ancestral per la connexió vertical terra-cel; el menhir, el xiprer, el fal·lus, les agulles de Montserrat… Ens agrada fer torres de cagarrines a la platja i ens magnetitza el massís petri i aquí juguem, perquè art i joc són matisos, són lluïssors d’un mateix ser.

Juguem amb els elements agrícoles i la seva tecnologia, el paisatge indòmit i el domesticat. Juguem amb ingredients significatius i/o transrealistes, com el llenguatge. Juguem amb l’escala, la mida i la mesura, la posició de l’espectador, l’humà que veu el món, el fons, la figura i una ambigüitat metonímica manifesta en la seva cohabitació.

En matemàtiques, aïllant, resolem. Aquí, conjuguem.

by - 0 comments

ENQUADRATURES / DADÆS

amb MEDIR CUCURULL

Dins del marc de la sessió ENLLÀ-C de clausura del 4t cicle PARLEM CONTEMPORANI?

Són dues instal·lacions semipermanents que comparteixen temps i espai, i que malgrat estar concebudes des d’una certa independència, configuren un espai estètic únic, marcant en vermell el camí que uneix el Convent de les Arts i la Vila d’Alcover. L’addició d’informació al món físic (en aquest cas les corbes de nivell) i l’enfoc de la mirada, posant de manifest allò evident, allò senzill,  ressonen sens dubte amb la contemporània i confusa cohabitació dels móns virtuals amb el món matriu.

Subscriure's

Si vols rebre un avís quan hi hagi novetats.

Join other followers: