MiMo

EL MIRADOR DEL MOLÍ – ALCOVER MUNTANYES DE PRADES

La implementació d’un programa boirós a l’assecador d’un magnífic exemplar de molí paperer del sXIX, al bell mig de la Vall del riu Glorieta, és el punt de partida d’aquest projecte transversal, cuit amb l’Ester Magrinyà.

Finalment el MiMo, fa de les penes virtuts i aprofita la reforma arquitectònica -amb la qual s’ocupa el centre de la característica planta diàfana de l’assecador- per generar un deambulatori fluid al voltant del nucli, amb quatre elements dobles singulars que actuen com a catalitzadors de continguts.

Des del disseny de la museografia, es parla de valors ferms, d’estrats, de rocs i de verds. Es parla de dinamisme, d’amplitud, d’antropia i de sistemes. Amb un llenguatge definit, concís i contingut s’inicia el relat des de la pròpia arquitectura de l’espai, la disposició i el disseny dels recursos expositius i interpretatius, fent indestriables suports i continguts, fons i forma.

https://www.turismealcover.cat/mimo/

398m³

CERQUEM PERSONES PER AL PORTEIG DE 398 m³ D’AIRE. 15.01.22 VALLS

tercera acció del cicle d’art contemporani 398m3.

Aquest cicle pretén continuar oferint art contemporani a la ciutat de Valls, després del tancament de La Capella de Sant Roc la passada primavera.

Fotos del Medir Cucurull

INSPIRACIÓ

INSTAL·LACIÓ-ACCIÓ D’ARQUITECTURA EFÍMERA al CONVENT DE LES ARTS dins de la sessió 21 del cicle PARLEM CONTEMPORANI?

Concebuda com a tancament de la trilogia pandèrica o pancabòrica, iniciada en aquest mateix espai un any i mig enrere. Foren uns vestits creats ex-professo, fent físiques, visibles i paradoxalment palpables les mesures de distanciament social a que ens estàvem sotmetent. Va ser una passejada a l’aire lliure, reconeixent el món extrapantàllic, mirant-lo, mesurant-lo, recorrent-lo en romeria. Ara és una inspiració comunitària, poètica, catàrquica, gairebé ritual… i estrepitosa.

Fotos de l’Albert Ferré (close-up) i el Sergi Margalef (generals)

Ull viu! agulles

amb MIREIA ZANTOP

Dins del marc de la segona edició de MICROSCOPIES, un itinerari cultural de LandArt a l’anella verda de Manresa.

Responent al repte microscopista de fer visible l’invisible, retorcem el llenguatge. Plantats davant la majestuositat tel·lúrica del Montserrat, aquest indret quàntic que és bé i mal, lleuger i pesat, llunyà i proper i tou i dur, i alguns antònims simultanis més, des dels plans de la Torre Lluvià posem fil a l’agulla i parem compte, ull viu!

Seguint el fil de les agulles plantem una composició ressonant, una perspectiva significativa que conviu amb les altres, poètiques,  estètiques,  presents.

Observem el fet petit (des d’aquí). Construint, com dibuixant, mirem, coneixem i potser reconeixem. Reconeixem la pulsió ancestral per la connexió vertical terra-cel; el menhir, el xiprer, el fal·lus, les agulles de Montserrat… Ens agrada fer torres de cagarrines a la platja i ens magnetitza el massís petri i aquí juguem, perquè art i joc són matisos, són lluïssors d’un mateix ser.

Juguem amb els elements agrícoles i la seva tecnologia, el paisatge indòmit i el domesticat. Juguem amb ingredients significatius i/o transrealistes, com el llenguatge. Juguem amb l’escala, la mida i la mesura, la posició de l’espectador, l’humà que veu el món, el fons, la figura i una ambigüitat metonímica manifesta en la seva cohabitació.

En matemàtiques, aïllant, resolem. Aquí, conjuguem.

ENQUADRATURES / DADÆS

amb MEDIR CUCURULL

Dins del marc de la sessió ENLLÀ-C de clausura del 4t cicle PARLEM CONTEMPORANI?

Són dues instal·lacions semipermanents que comparteixen temps i espai, i que malgrat estar concebudes des d’una certa independència, configuren un espai estètic únic, marcant en vermell el camí que uneix el Convent de les Arts i la Vila d’Alcover. L’addició d’informació al món físic (en aquest cas les corbes de nivell) i l’enfoc de la mirada, posant de manifest allò evident, allò senzill,  ressonen sens dubte amb la contemporània i confusa cohabitació dels móns virtuals amb el món matriu.

Carrer de l’Esport, El Morell

amb RAMON GASULL

L’espai objecte d’aquest projecte era un llarguíssim buit terrós, d’uns 160x13m, sense cap mena de travessia intermitja i confinat en gran part del seu recorregut entre murs cecs, el negatiu de la suma d’equipaments esportius que s’hi havien anat aplegant a banda i banda.

La premissa principal ha estat tractar-lo com una oportunitat i rescatar-lo de la seva condició de “resultant” per convertir-lo en un espai públic vertebrador i de qualitat. Transformar una secció rígida i constant en un continuum fílmic, on l’escena es va modificant sense perdre el fil argumental.

S’ha apostat per un espai íntegrament de vianants, vertebrant-lo a partir d’un pas central de secció dinàmica -que resol tots els requeriments funcionals- i eixamplaments alterns, tant per reconèixer els accessos existents i previstos com per a generar noves propostes lúdico-esportives.

Per tal d’accentuar el dinamisme i ajudar a donar mesura a la direcció llarga del carrer s’ha emprat un sistema de pautes esbiaixades, estructurant la combinació de paviments (asfàltic,el principal, lligat al passar i ceràmic o vegetal, lligats a l’estar) i la ubicació dels diferents elements.

Panem? et circenses

 

La frase (sense l’interrogant intercalat òbviament) fou creada el segle I pel poeta romà Juvenal. En el seu origen descrivia el costum dels emperadors romans de regalar blat i entrades per al circ per tal de mantenir el poble distret de la política.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La instal·lació inaugural del tercer cicle del PARLEM CONTEMPORANI? pretén plantejar, vint segles més tard, a quin punt estem d’aquesta relació entre elits i “poble”. Quin lloc ocupa l’Art i quin la Cultura en aquest moment metamòrfic de la societat de consum. On és el pa i com ha evolucionat el circ. I si el circ fos el pa? I si la política s’hagués convertit en pa i circ?

Pa i Circ, protegits dins del claustre d’un antic convent franciscà, contrapoder del poble i refugi de la Cultura.

 

Roda d’Art – EIUs

EIUs – ENFORMACIONS ÍNTIMES UNIVERSALS

Les EIUs són peces de dues i tres dimensions que d’alguna manera corporeïtzen -enformen en la matèria- idees al voltant de les preguntes fonamentals. Aquests exercicis -en moltes ocasions meditatius- són alhora resultat i eina, petites plataformes en les que recolzar-se per prendre empenta de cara a nous salts interrogatius.

Sota aquesta denominació, presento peces de les meves dues últimes col·leccions, ReOrganiTzitats i Parèntesis(), a més a més d’altres assajos satèl·lit més o menys dispersos sota el mateix concepte.

12/10-05/11 MUSEU D’ALCOVER

9/11-25/11 FÒRUM D’ALTAFULLA

10/01-25/01 CASTELL DE MASRICART, LA CANONJA

1/02-28/02 RIUDOMS

29/03-28/04 CASAL DE VILA-RODONA

6/09-2209 SALA ST. ROC, VALLS

CENTRE D’ESTUDIS ALCOVERENCS, CENTRE D’ESTUDIS D’ALTAFULLA, CENTRE D’ESTUDIS CANONGINS, CENTRE D’ESTUDIS RIUDOMENCS, CENTRE D’ESTUDIS DEL GAIÀ, INSTITUT D’ESTUDIS VALLENCS

RODA D’ART Aquesta és la cinquena edició de la Roda d’Art, que consisteix a fer itinerant una exposició d’art que un dels centres s’encarrega de gestionar i muntar. És una idea que ja va funcionar durant els vuitanta i que es va recuperar el curs 2014/15.

converses creuades

 

INSTAL·LACIÓ. Tub passacables, cordino i mosquetons.

Recollint el títol del cicle, en aquesta instal·lació inaugural convidem materialment a la conversa. Converses creuades al voltant de l’àgora, l’espai públic, el claustre. Mentre assumim,  amb una indiferència de pràctica necessitat,  els avenços tecnològics que ens permeten videoconferenciar-nos amb persones que estan a les antípodes, reconeixem la màgia de comunicar-nos a través d’un tub d’una banda a l’altra del claustre. A partir de l’estructura modulada i simètrica d’aquest claustre, les converses creuades- sense tocar-se- generen complexitat, soroll, ombres i forma.

Subscriure's

Si vols rebre un avís quan hi hagi novetats.

Join other followers: