Dins i pel XVIIIè Festival INNUND’ART de Girona

Formalment, per una banda retem homenatge als grans ponts de les capitals fluvials europees, als ponts clàssics i orgullosos, celebrants del seu ser pont, del seu ser lloc. Amb una estructura ordenada, pautada, pausada, alentim el trànsit i suggerim estada.

Ressonen objectes en una dimensió lleugerament alterada, en una relació altra. El pont, la canya de pescar i la gota. Parlem d’aigua, d’estructura, de fragilitat i de límit; de la realitat flexible, de la submissió agònica. De l’element i de la seva expressió mínima, tan significant; de singularitat essencial i bellesa col·lectiva.

De l’actualitat i de la consciència nuvolosa viva, en accelerat redimensionat mutant i permutant, al fil se’ns hi enganxaran la sequera, l’escassetat i el canvi climàtic, i en penjarà l’artesania com a refugi de l’esperit en la tempesta de la producció massiva, desfermada i exorbitant amb la qual ens aboquem a l’ofec. Set.