Nit de Museus 2024

Durant la nit de Museus 2024 es produeix el DESCENDIMENT DE LA/ES SET.

El projecte SET -iniciat a Girona l’any 23- fa escala a la sessió itinerant del PARLEM CONTEMPORANI?, el cicle d’arts visuals del Convent de les Arts d’Alcover. Les set gotes de vímet, nascudes per penjar sobre l’Onyar, en un context gairebé de ritual per la pluja, s’instal·len a les fornícules de la façana de l’església Nova d’Alcover. En paral·lel al seu descendiment per ser portades en processó fins al Convent, a les fornícules inferiors transcorre l’acció sonora de la Mireia Zantop: un paisatge sonor de diferents expressions de gotes d’aigua generades in situ i en directe.

EMMA

Nova senyalística per a l’Escola de Música municipal d’Alcover.

L’encàrrec consistia en dissenyar un tòtem, placa o similar per donar visibilitat a l’Escola de Música, una escola de música en franc creixement, que necessitava significar-se a l’espai públic com a centre d’activitat que és.

La proposta consisteix en utilitzar el propi edifici com a element significatiu, fusionant el nom i la cosa. S’aprofita per fer un rentat de cara a la torreta i incorporar aquest equipament municipal a una imatge de conjunt de poble, a través del grana corporatiu.

PILOTADES

MEMORIAL CENTENARI CLUB ESPORTIU ALCOVER

Pel que fa a la natura de l’objecte, sorgeix, gairebé inevitablement, el referent de les grans columnes commemoratives monumentals, especialment aquelles que són narratives; la Columna trajana o la de Marc Aureli a Roma i la Vendôme a Paris, en són tres exponents icònics. S’explica una història lineal, ascendint en helicoïde pel fust de la columna. […]

Pel que fa al contingut s’empra la idea de treballar aquest centenari des de l’acumulació de memòria, des de l’emprempta literal de l’objecte essencial que fa de fil conductor a tota aquest pòsit de memòries individuals i col·lectives, la pilota: la pilotada.

…en construcció

MiMo

EL MIRADOR DEL MOLÍ – ALCOVER MUNTANYES DE PRADES

La implementació d’un programa boirós a l’assecador d’un magnífic exemplar de molí paperer del sXIX, al bell mig de la Vall del riu Glorieta, és el punt de partida d’aquest projecte transversal, cuit amb l’Ester Magrinyà.

Finalment el MiMo, fa de les penes virtuts i aprofita la reforma arquitectònica -amb la qual s’ocupa el centre de la característica planta diàfana de l’assecador- per generar un deambulatori fluid al voltant del nucli, amb quatre elements dobles singulars que actuen com a catalitzadors de continguts.

Des del disseny de la museografia, es parla de valors ferms, d’estrats, de rocs i de verds. Es parla de dinamisme, d’amplitud, d’antropia i de sistemes. Amb un llenguatge definit, concís i contingut s’inicia el relat des de la pròpia arquitectura de l’espai, la disposició i el disseny dels recursos expositius i interpretatius, fent indestriables suports i continguts, fons i forma.

https://www.turismealcover.cat/mimo/

INSPIRACIÓ

INSTAL·LACIÓ-ACCIÓ D’ARQUITECTURA EFÍMERA al CONVENT DE LES ARTS dins de la sessió 21 del cicle PARLEM CONTEMPORANI?

Concebuda com a tancament de la trilogia pandèrica o pancabòrica, iniciada en aquest mateix espai un any i mig enrere. Foren uns vestits creats ex-professo, fent físiques, visibles i paradoxalment palpables les mesures de distanciament social a que ens estàvem sotmetent. Va ser una passejada a l’aire lliure, reconeixent el món extrapantàllic, mirant-lo, mesurant-lo, recorrent-lo en romeria. Ara és una inspiració comunitària, poètica, catàrquica, gairebé ritual… i estrepitosa.

Fotos de l’Albert Ferré (close-up) i el Sergi Margalef (generals)

ENQUADRATURES / DADÆS

amb MEDIR CUCURULL

Dins del marc de la sessió ENLLÀ-C de clausura del 4t cicle PARLEM CONTEMPORANI?

Són dues instal·lacions semipermanents que comparteixen temps i espai, i que malgrat estar concebudes des d’una certa independència, configuren un espai estètic únic, marcant en vermell el camí que uneix el Convent de les Arts i la Vila d’Alcover. L’addició d’informació al món físic (en aquest cas les corbes de nivell) i l’enfoc de la mirada, posant de manifest allò evident, allò senzill,  ressonen sens dubte amb la contemporània i confusa cohabitació dels móns virtuals amb el món matriu.

Panem? et circenses

 

La frase (sense l’interrogant intercalat òbviament) fou creada el segle I pel poeta romà Juvenal. En el seu origen descrivia el costum dels emperadors romans de regalar blat i entrades per al circ per tal de mantenir el poble distret de la política.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La instal·lació inaugural del tercer cicle del PARLEM CONTEMPORANI? pretén plantejar, vint segles més tard, a quin punt estem d’aquesta relació entre elits i “poble”. Quin lloc ocupa l’Art i quin la Cultura en aquest moment metamòrfic de la societat de consum. On és el pa i com ha evolucionat el circ. I si el circ fos el pa? I si la política s’hagués convertit en pa i circ?

Pa i Circ, protegits dins del claustre d’un antic convent franciscà, contrapoder del poble i refugi de la Cultura.

 

converses creuades

 

INSTAL·LACIÓ. Tub passacables, cordino i mosquetons.

Recollint el títol del cicle, en aquesta instal·lació inaugural convidem materialment a la conversa. Converses creuades al voltant de l’àgora, l’espai públic, el claustre. Mentre assumim,  amb una indiferència de pràctica necessitat,  els avenços tecnològics que ens permeten videoconferenciar-nos amb persones que estan a les antípodes, reconeixem la màgia de comunicar-nos a través d’un tub d’una banda a l’altra del claustre. A partir de l’estructura modulada i simètrica d’aquest claustre, les converses creuades- sense tocar-se- generen complexitat, soroll, ombres i forma.

PARLEM CONTEMPORANI?

PC_03

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

INSTAL·LACIÓ. Globus de foil i fil de pescar.

 

Amb el mateix títol del 1r cicle d’Arts visuals del Convent de les Arts d’Alcover, aquesta instal·lació inaugural pretén llençar la preguntar a l’aire, convertida en codi màquina, uns i zeros.

Els 168 dígits en que es transforma la pregunta s’organitzen en una matriu de 13×13, que referenciada als pilars i als vanos del claustre generen un espai de reflexió literal i conceptual alhora.

Visualitzant la diferència entre codi i llenguatge s’obren interrogants al voltant del concepte digital, definit des de la nuesa de les dades com a categoria.

Subscriure's

Si vols rebre un avís quan hi hagi novetats.

Join other followers: