Hilari(um)

Festival Land Art i instal·lacions efímeres de Cardedeu

Set… PLOPP DifrACCIÓ amb la MIREIA ZANTOP

[…] I ara és el moment que arribin a terra, a la terra de veritat, al camp. I es disseminin. Com les ones en i
amb què vivim […]

Fotografies del making of de la Marisol Hospido.

Sempre hem treballat en la cocreació i coproducció d’obres inèdites i úniques i originals, aquesta obra
té un inici i una narrativa pròpia que, segons el context, ha evolucionat i ha près diferents formes i
sentits, de manera que uns elements comuns s’han configurat o constel·lat en metàfores i
composicions canviants. La pròpia peça ens ha posat al davant el repte de totes les erres de la
sostenibilitat: per ser essent reutilitzada, reciclada, reformulada, reintegrada i resituada en el relat que
vol generar.

Nit de Museus 2024

Durant la nit de Museus 2024 es produeix el DESCENDIMENT DE LA/ES SET.

El projecte SET -iniciat a Girona l’any 23- fa escala a la sessió itinerant del PARLEM CONTEMPORANI?, el cicle d’arts visuals del Convent de les Arts d’Alcover. Les set gotes de vímet, nascudes per penjar sobre l’Onyar, en un context gairebé de ritual per la pluja, s’instal·len a les fornícules de la façana de l’església Nova d’Alcover. En paral·lel al seu descendiment per ser portades en processó fins al Convent, a les fornícules inferiors transcorre l’acció sonora de la Mireia Zantop: un paisatge sonor de diferents expressions de gotes d’aigua generades in situ i en directe.

R-cas, Perpinyà

amb la MIREIA ZANTOP

Dins el context de la biennal d’art contemporani Festival R-CAS #7 -Rencontre de Créateurs Actuels et singulières- de Perpinyà, les nostres -diguem-ne- gotes segueixen el seu periple: Sant Pere de Ribes, Cuenca, València, Alcover, Mieres, Girona, Tarragona i ara Perpinyà.

Aquest cop, reconegut el lloc (una antiga nau industrial reconvertida en centre d’art: Acentmètresducentredumonde), les set gotes, set, s’organitzen de manera molt més compacta, molt més propera, formant un grup, apropant-se a l’escultura. No obren, ni creen paisatge si no que generen espai al seu voltant. Gotes que cauen en una espiral ascendent.

Convidats pel programa transfronterer de col·laboració entre el Festival Inund’Art de Girona i l’R-Cas de Perpinyà i amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull en el seu programa de recolzament als desplaçaments en l’àmbit de les arts visuals, el disseny i l’arquitecura.

7. gotAgota

amb la MIREIA ZANTOP

Dins i pel XVIIIè Festival INNUND’ART de Girona

Formalment, per una banda retem homenatge als grans ponts de les capitals fluvials europees, als ponts clàssics i orgullosos, celebrants del seu ser pont, del seu ser lloc. Amb una estructura ordenada, pautada, pausada, alentim el trànsit i suggerim estada.

Ressonen objectes en una dimensió lleugerament alterada, en una relació altra. El pont, la canya de pescar i la gota. Parlem d’aigua, d’estructura, de fragilitat i de límit; de la realitat flexible, de la submissió agònica. De l’element i de la seva expressió mínima, tan significant; de singularitat essencial i bellesa col·lectiva.

De l’actualitat i de la consciència nuvolosa viva, en accelerat redimensionat mutant i permutant, al fil se’ns hi enganxaran la sequera, l’escassetat i el canvi climàtic, i en penjarà l’artesania com a refugi de l’esperit en la tempesta de la producció massiva, desfermada i exorbitant amb la qual ens aboquem a l’ofec. Set.  

Nits d’Aielo i Arts

17, 18 i 19 de Juny del 2022

“En realitat, el mite grec s’equivoca. No va ser Orfeu qui va ensenyar la música als animals, si no al revés.” 

Bernie Krause

La tercera aparició dels globus inspiracionals, fruit de la clausura de la trilogia pandèrica o pancabòrica, es produeix per invitació al magnífic festival Nits d’Aielo i Art.

Nits d’Aielo i Arts és un festival d’Art Sonor, que s’esdevé a Aielo de Malferit, poble de prop de 5000 habitants de la Vall d’Albaida. Neix el 1996 del ventre del músic, compositor, filòsof i artista sonor Llorenç Barber. Aquesta 24a Edició ha estat dirigida per l’etnomusicòloga, antropòloga i artista sonora Montserrat Palacios.

Ull viu! agulles

amb MIREIA ZANTOP

Dins del marc de la segona edició de MICROSCOPIES, un itinerari cultural de LandArt a l’anella verda de Manresa.

Responent al repte microscopista de fer visible l’invisible, retorcem el llenguatge. Plantats davant la majestuositat tel·lúrica del Montserrat, aquest indret quàntic que és bé i mal, lleuger i pesat, llunyà i proper i tou i dur, i alguns antònims simultanis més, des dels plans de la Torre Lluvià posem fil a l’agulla i parem compte, ull viu!

Seguint el fil de les agulles plantem una composició ressonant, una perspectiva significativa que conviu amb les altres, poètiques,  estètiques,  presents.

Observem el fet petit (des d’aquí). Construint, com dibuixant, mirem, coneixem i potser reconeixem. Reconeixem la pulsió ancestral per la connexió vertical terra-cel; el menhir, el xiprer, el fal·lus, les agulles de Montserrat… Ens agrada fer torres de cagarrines a la platja i ens magnetitza el massís petri i aquí juguem, perquè art i joc són matisos, són lluïssors d’un mateix ser.

Juguem amb els elements agrícoles i la seva tecnologia, el paisatge indòmit i el domesticat. Juguem amb ingredients significatius i/o transrealistes, com el llenguatge. Juguem amb l’escala, la mida i la mesura, la posició de l’espectador, l’humà que veu el món, el fons, la figura i una ambigüitat metonímica manifesta en la seva cohabitació.

En matemàtiques, aïllant, resolem. Aquí, conjuguem.

Bang Festival 2015

Bang cartellKumo i Tubblucuk, aranyes i cucs,

dues peces seleccionades per al Festival Bang de VídeoArt. Si les voleu veure en pantalla gran, ho podeu fer durant el mes de Maig dins la programació del Festival, aquí teniu el programa:

Si no, aquí les teniu en petit:


“Pieza de vídeodanza en la que lo onírico se mezcla con el fuerte paisaje e imágenes étnicas de difícil ubicación. Con buena utilización de los recursos de edición resulta demasiado ambiciosos en detrimento de la simplicidad y la claridad expositiva. A veces la excesiva acumulación de ideas es enemiga de la obra.” Ob Art


“Hay una vertiente de la animación que es la poética y que se centra en la simplicidad y en la sensibilidad. En este caso el dibujo de tres tintas y la música de tres instrumentos (incluyendo la voz) arman, sobre la base de un cuento, un poema de paz y armonía. Eficaz uso del zoom, los fundidos y los giros que son los que producen la animación de los dibujos.” Ob Art

Nowhere 2014

fotos: Ugo Riboni


COR PUR TRENCAT BATEGANT – PURE BROKEN BEATING HEART

És un projecte de la Barcelona Burning Man Community pel Festival Nowhere 2014 basat en una idea original de Leix.
Per aconseguir que el projecte sigui una realitat, hem engegat una campanya per recaptar fons; si us ve de gust col·laborar-hi, podeu clicar al següent enllaç:

https://www.indiegogo.com/projects/cor-project#home

Per mantenir-vos informats, també hi ha una pàgina del Carallibre que podeu seguir:

https://www.facebook.com/corproject

CPTB_01 CPTB_03CPTB_02

 

 

Subscriure's

Si vols rebre un avís quan hi hagi novetats.

Join other followers: