Tarragona 2023
Antigament, a Tarragona, el gremi de boters oferia a la ciutat una gran bóta plena de vi per a la celebració del Carnaval.
Aquest element es va recuperar, convertint-se però en simbòlic, amb la instal·lació i crema de la Bóta monumental a la plaça de la Font, cap als anys ’80 del segle passat.
D’aleshores ençà, la sàtira ha guanyat terreny a la monumentalitat, i la proposta d’enguany podria ben ser la cirereta d’aquest procés.
Entre l’autoburla i el crit d’auxili, un cub oculta la pràctica totalitat de la bóta, excepte la part baixa, que està pintada en blanc i negre, amb un patró que tant podria ser un codi binari com una expressió ètnica precal·ligràfica. Les quatre cares verticals del cub, negres, funcionen a nivell de comunicació com el món digital quotidià, canviant el desplaçament lateral del polze per la circumval·lació física d’un element totèmic, al bell mig d’un espai humà de 2000 anys.
Per si no n’hi hagués prou, els missatges que hi apareixen emulen els vels administratius amb que la societat contemporània està embolcallant l’existència crua, portant-nos a través de l’omnipresent interpel·lació de la publicitat, les instruccions, i la sacrosanta seguretat com a coartada a exactament enlloc, una mena d’autoretrat de la nostra ruqueria.
